Urbanisme

L’urbanisme és l’embrió del què en el futur esdevindrà arquitectura construïda, per tant els fonaments. Començar amb un bon peu és fonamental per tal que el resultat sigui el desitjat. Amb l’urbanisme es defineixen zones on hi viurà la gent, zones d’activitats públiques, zones on es descansarà i els pulmons verds dins la ciutat. La llei d’urbanisme catalana ja ha posat límits per identificar aquelles zones on segur que no han de ser desenvolupades urbanament. Però com sol passar amb les lleis, aquests criteris són molt de mínims. És del tot coherent de no urbanitzar terrenys inundables ni terrenys que tinguin un pendent important. Però també ho és d’evitar zones ombrívoles i orientades a nord, zones amb falles naturals on es desprèn gas argó, tenir en compte els corrents d’aigua subterrània, etc… Ja a més gran escala, definir el traçat dels carrers, l’orientació de les edificacions en filera, els espais de permanència de les persones respecte els de moviment, acaba de completar i facilitar que les ciutats pugin ser saludables.