Línies geomagnètiques

Les línies geomagnètiques, o tel·lúriques, són línies naturals per on l’energia de la terra apareix amb més intensitat. La permanència continuada sobre una d’aquestes línies i, especialment sobre els encreuaments, genera mal estar en forma de geopatia. Aquestes geopaties poden ser greus i esdevenir malalties importants.

Es coneixen dos tipus de línies, les de Hartmann i les de Curry. Ambdues són malles rectangulars i prenen el nom de qui les va descobrir. Responen a un patró genèric, que es veu modificat segons alteracions naturals. Hi ha zones que hi ha línies desdoblades i per tant amb més intensitat, anomenades geopatògenes.

La retícula de Hartmann és d’uns 2,20 x 2 m, orientada nord-sud i est-oest, amb una amplada de línia de 20 cm. La de Curri és d’uns 4 x 4 m, orientada nord-oest-sud-est i nord-est-sud-oest, amb un gruix d’uns 40 cm. Aquestes segones són més intenses i més nocives.

Per a la detecció de les línies és necessària la tècnica basada en la radioestèsia, utilitzant bares metàl·liques o un pèndol. Hi ha professionals que es dediquen a fer estudis geobiològics, que entre d’altres, determinen la situació de les línies geomagnètiques. A partir d’aquests estudis és possible dissenyar tenint en compte aquestes línies, tot situant les zones de descans en espais sans.

Un estudi geobiològic aporta informació escencial per l’arquitecte a fi de minimitzar els efectes nocius de les línies geomagnètiques i respondre als criteris de la bioarquitectura.