Category Archives: agents nocius

Agents nocius que són potencialment agresius per a les persones i que la biocontrucció té en compte a l’hora de deissenyar per reduïr els seus efectes.

Il•luminació artificial

La llum del sol és una font imprescindible pels nostres organismes, ja que revitalitza, aporta energia, vitamina D, ajuda al bon humor, etc. El nostre bioritme està estretament vinculat al sol i els seus canvis de tonalitat. Al matí, la llum és més blavosa i brillant, cosa que ens ajuda a activar-nos. Cap al migdia la tonalitat canvia cap a verdós i ens convida a resguardar-nos i fer una pausa per dinar. I cap al vespre, amb tonalitats taronjades o vermelloses, ens informa que aviat serà de nit preparant el cos per al descans regenerador. La foscor durant la fase de son, és molt important per a una bona generació de l’hormona de la melatonina, que és regenerativa, redueix la probabilitat de patir un càncer de mama, és antioxidant i molt important per a la protecció de l’ADN nuclear i mitocondrial. Per tant, els nostres organismes estan totalment adaptats a la llum natural del sol. Com més ajustada a aquesta sigui la llum artificial, millor serà per nosaltres.

La llum artificial ha permès allargar les jornades, fer útils espais soterrats on no hi arriba la llum natural o treballar de nit amb torns cobrint les 24 hores. Passar moltes hores en ambients mal il·luminats artificialment, pot generar mal de cap, migranya, irritació ocular, propiciar el càncer, etc. La revolució amb la il·luminació led, havia generat problemes pel seu mal disseny, ja que la seva llum blavosa, si no es matisa, té greus efectes per la retina dels nostres ulls. Actualment ja es poden trobar làmpades led que han corregit aquest efecte.

La quantitat i qualitat de la llum són aspectes molt importants a l’hora de dissenyar la il·luminació artificial. Dins de la qualitat hi ha nombrosos aspectes a tenir en compte, entre ells: l’índex de reproducció cromàtica: relació entre l’espectre electromagnètic de la llum artificial respecte al de la llum del sol i; temperatura de color: valor que identifica la tonalitat de la llum, que tot i ser blanca pot tenir més o menys intensitat.

Dissenyar segons les directrius de la bioarquitectura, implica dissenyar la il·luminació artificial tenint en compte els horaris que es faran servir principalment les estances, la durada de permanència en elles, etc. Per tant, buscant la millor il·luminació adequada al bioritme dels nostres cossos i que permeti tenir uns bons ratis d’eficiència energètica.

Radiació electromagnètica

Els camps electromagnètics estan formats per ones o radiació electromagnètica, que es pot propagar en l’espai amb doble component, magnètica i elèctrica. N’hi ha d’origen natural i artificial. Segons la longitud d’ona es classifiquen en: ones de radio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i, radiació gamma. La llum, tant del sol com artificial, no deixa de ser radiació electromagnètica en longituds d’ona que els nostres ulls són capaços de percebre.

Fora del camp visible (entre 400 nm i 700 nm) els camps electromagnètics s’han fet servir per infinitats d’aplicacions, sobretot per a les telecomunicacions. La radio, televisió, radar, forn microones, telefonia mòbil, xarxes wifi, bluetooth, són exemples d’aplicacions quotidianes de les ones electromagnètiques. Es troben per tot arreu i els últims anys s’han vist multiplicades de forma exponencial, sense que s’hagi pogut concloure quins són els efectes que produeixen als essers vius. El què si que se sap és que els cossos absorbeixen aquestes radiacions, amb més o menys quantitat segons la intensitat, la durada i la part del cos exposada. Hi ha persones que han esgotat la capacitat de resistència i han esdevingut electrosensibles, és a dir, que amb el més mínim contacte amb fonts de radiació electromagnètica, pateixen els símptomes de vèrtic, mareig… Així mateix, sense que hi hagi símptomes, hi ha forces estudis que demostren la correlació entre l’exposició a camps electromagnètics i desenvolupament càncers. Els infants són especialment vulnerables, amb estudis que demostren que els seus cossos absorbeixen més radiació i afecta a capes més internes dels seus cossos.

És clar que les telecomunicacions han aportat grans avanços per a la societat i prescindir d’elles seria fer un pas endarrere. Però si que es pot fer servir la tecnologia que tenim disponible d’una forma més raonable i conscient.

Tot i que actualment hi ha raciacions electromagnètiques per tot arreu, les que tenen més efectes són les que generem nosaltres mateixos dins dels nostres habitatges, ja que la proximitat als emissors, en aquest cas, és un dels paràmetres principals a tenir en compte. Respecte les radiacions externes,es pot fer un estudi que permeti conèixer-les per prendre les mesures necessàries.

Dissenyar segons les directrius de la bioarquitectura, implica tenir en compte les radiacions electromagnètiques d’un indret, evitar al màxim les radiacions internes dels edificis i protegir els espais de descans, on es passa més hores.

Electricitat estàtica ambiental

Els objectes que ens envolten, les parets, els paviments del terra, i en especial l’aire, tenen càrregues elèctriques. El nivell d’aquestes càrregues pot tenir grans variacions. En la natura, abans d’una tempesta, l’aire arriba a nivells altíssims, fins que es transformen en descàrregues cap al terra, els llamps. El grau d’electrificació, els revestiments sintètics i la climatització per convecció són aspectes que propicien ambients amb electricitat estàtica ambiental elevada dins dels edificis. La vestimenta també influeix molt. L’ús de roba sintètica i calçat aïllant elèctricament, fa que es generi electricitat estàtica sense que es pugui descarregar cap al terra.
Un ambient carregat amb electricitat estàtica produeix la sensació continuada d’abans d’una tempesta, amb símptomes com el cansament, dolor en antigues lesions o esgotament. Si el nostre cos no descarrega l’electricitat estàtica de forma regular, llavors els símptomes són més greus, des d’alteració nerviosa fins a lipoatròfia semicircular (pèrdua de teixit en certes parts del cos).
Físicament, que un ambient tingui electricitat estàtica, vol dir que hi ha una concentració important de càrregues positives, ions positius, que provoquen pesadesa i desvitalitzen. Per contra, un ambient carregat amb ions negatius (com passa després de ploure), incrementa els nivells de vitalitat.
Dissenyat les edificacions segons les directrius de la bioarquitectura, implica tenir en compte els aspectes que redueixen la conductivitat elèctrica dels ambients, així com del grau d’humitat de l’aire interior. Per això s’elegeixen els revestiments interiors perquè siguin conductors i en alguns casos perquè ajudin a regular la humitat relativa.

Compostos Orgànics Volàtils (COV)

Els Compostos Orgànics Volàtils, més coneguts per les inicials COV o en anglès VOC, són substàncies químiques que a temperatura ambient es presenten en estat gasós. Poden tenir el seu origen natural o artificial. En les edificacions els trobem en materials de construcció com la pintura i, en productes quotidians com els de neteja, d’higiene personal, ambientadors, cosmètics, plàstics, etc.

Aquests compostos poden tenir efectes nocius pel medi ambient i per la salut de les persones. Al estar en estat gasós entren en contacte amb el cos humà molt ràpidament, sobretot per les vies respiratòries. Segons cada persona, els efectes poden ser molt diversos; des de qui tot i acumular-los al cos no ho nota, fins a l’extrem d’aquell qui ha arribat a un punt de col·lapse i el més mínim contacte els implica símptomes greus. Els efectes més habituals són: mareigs, mal de cap, cansament, vòmits, reaccions al·lèrgiques i, irritació a ulls, gola i nas.

Dissenyant les edificacions segons les directrius de la bioarquitectura, implica tenir en consideració la presència dels compostos orgànics volàtils dels materials que es fan servir per a la construcció. També implica que els usuaris evitin fer servir productes de neteja o ambientadors que tinguin aquests components nocius.

Instal·lacions interiors

Les instal·lacions interiors dels edificis, siguin d’aigua o elèctriques, generen camps magnètics que afecten a la biologia dels cossos, que cal considerar sobretot en les zones de descans, on passem moltes hores.

Això no significa eliminar els serveis, però si que dissenyar el seu traçat i la situació dels aparells per tal de minimitzar els seus efectes. Aparells com les neveres, congeladors, rentadores, televisors, són emissors importants i cal elegir bé la seva ubicació.

El cas més comú són els endolls i interruptors situats al capçal dels llits. Encara que no es facin servir, al seu voltant fan un camp electromagnètic. Per eliminar aquest camp, tant es pot prescindir d’aquests, com instal·lar un aparell que els desconnecti quan no es facin servir.

Dissenyant les edificacions segons les directrius de la bioarquitectura, implica tenir en consideració les instal·lacions i dedicar un esforç important per minimitzar el seu impacte a les persones.

Línies geomagnètiques

Les línies geomagnètiques, o tel·lúriques, són línies naturals per on l’energia de la terra apareix amb més intensitat. La permanència continuada sobre una d’aquestes línies i, especialment sobre els encreuaments, genera mal estar en forma de geopatia. Aquestes geopaties poden ser greus i esdevenir malalties importants.

Es coneixen dos tipus de línies, les de Hartmann i les de Curry. Ambdues són malles rectangulars i prenen el nom de qui les va descobrir. Responen a un patró genèric, que es veu modificat segons alteracions naturals. Hi ha zones que hi ha línies desdoblades i per tant amb més intensitat, anomenades geopatògenes.

La retícula de Hartmann és d’uns 2,20 x 2 m, orientada nord-sud i est-oest, amb una amplada de línia de 20 cm. La de Curri és d’uns 4 x 4 m, orientada nord-oest-sud-est i nord-est-sud-oest, amb un gruix d’uns 40 cm. Aquestes segones són més intenses i més nocives.

Per a la detecció de les línies és necessària la tècnica basada en la radioestèsia, utilitzant bares metàl·liques o un pèndol. Hi ha professionals que es dediquen a fer estudis geobiològics, que entre d’altres, determinen la situació de les línies geomagnètiques. A partir d’aquests estudis és possible dissenyar tenint en compte aquestes línies, tot situant les zones de descans en espais sans.

Un estudi geobiològic aporta informació escencial per l’arquitecte a fi de minimitzar els efectes nocius de les línies geomagnètiques i respondre als criteris de la bioarquitectura.

L	M	X	J	V	S	D
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31