Monthly Archives: marzo 2015

Revestiment d’argila

Anys endarrere l’argila havia estat un material de construcció molt comú. La seva disponibilitat, el baix cost i les seves prestacions, s’havien guanyat un lloc pels constructors, entre d’altres com a revestiment d’argila.

Amb l’evolució de la construcció apareixen molts nous materials que la substitueixen, amb prestacions molt destacades, com ara la resistència, la durabilitat, l’adherència… És per això que els últims anys no hem vist revestiments d’argila, sinó arrebossats amb morter de ciment pòrtland, monocapes amb morters amb additius i enguixats. Aquests revestiments estan fets de materials que en el seu procés d’obtenció ha calgut quantitats considerables d’energia. Per altra banda, aquests materials han perdut avantatges que l’argila oferia.

L’argila, com a revestiment, és un material natural, que ofereix millors prestacions per a la salut i el confort de les persones. Té prestacions molt importants pels ambients interiors, com ara la regulació de la humitat, ja que ajuda que l’aire sempre tingui un grau d’humitat constant. També té una inèrcia tèrmica gran, que permet estalviar en energia. És absorbent d’olors, reduït l’ús d’ambientadors. I finalment, té bones prestacions en quant a aïllament acústic.

Per a l’acabat final, es poden trobar moltes argiles diferents, amb colors molt interessants que no necessiten ser pintades. Però per fer de base, es pot fer servir argiles del lloc on es construeix.

En la bioconstrucció, la utilització de l’argila com a revestiment és una alternativa molt interessant per tots els beneficis que aporta als ambients interiors.

Façanes de palla

Al nostre país, la construcció amb bales de palla sembla una broma, però les propietats d’aquest material fan que es comenci a tenir en compte.

La palla és una matèria que, per aquelles explotacions agrícoles que no tenen també ramaderia, acaba essent un sobrant que es ven a un baix preu. A més, és un material renovable, ja que any rere any es produeix palla als camps de cereals, i pot ser un material de proximitat, ja que l’agricultura de secà està dispersa per pràcticament tot el nostre territori.

A més, té molt bones prestacions pel seu aïllament tèrmic, la capacitat de transpiració del vapor d’aigua així com regulació de la humitat quan es revesteix amb argiles. En definitiva, es comporta molt bé com a tercera pell.

Semblaria que hauria de ser un material poc durable o que fos perillós per la seva reacció al foc, però aquests aspectes han estat resolts amb sistemes constructius molt ben definits. Cal protegir la palla de l’aigua de pluja i de la humitat del terreny. Col·locada ben comprimida s’aconsegueix una consistència del parament i la reducció de l’aire interior que evita la seva combustió.

A nivell normatiu encara hi ha poc recorregut fet, ja que és difícil de trobar certificacions del material, el què implica que els tècnics que facin la direcció d’obra hauran de fer feina extra per poder justificar la idoneïtat del material. Tot i així, és un sector en creixement i ja hi ha una empresa lituana que comercialitza panells certificats.

En quant a autoconstrucció, és molt comuna per a aquest material. Hi ha associacions i llibres que permeten als usuaris poder impulsar l’autoconstrucció del seu habitatge, de forma legal i amb totes les garanties, fent que tenir un habitatge de palla sigui una opció barata de gaudir d’un espai saludable, i poder gaudir de la bioarquitectura.

Links relacionats:

Eco cocon (panells prefabricats de palla) www.ecococon.es
Red de construcción con paja www.casasdepaja.org

Il•luminació artificial

La llum del sol és una font imprescindible pels nostres organismes, ja que revitalitza, aporta energia, vitamina D, ajuda al bon humor, etc. El nostre bioritme està estretament vinculat al sol i els seus canvis de tonalitat. Al matí, la llum és més blavosa i brillant, cosa que ens ajuda a activar-nos. Cap al migdia la tonalitat canvia cap a verdós i ens convida a resguardar-nos i fer una pausa per dinar. I cap al vespre, amb tonalitats taronjades o vermelloses, ens informa que aviat serà de nit preparant el cos per al descans regenerador. La foscor durant la fase de son, és molt important per a una bona generació de l’hormona de la melatonina, que és regenerativa, redueix la probabilitat de patir un càncer de mama, és antioxidant i molt important per a la protecció de l’ADN nuclear i mitocondrial. Per tant, els nostres organismes estan totalment adaptats a la llum natural del sol. Com més ajustada a aquesta sigui la llum artificial, millor serà per nosaltres.

La llum artificial ha permès allargar les jornades, fer útils espais soterrats on no hi arriba la llum natural o treballar de nit amb torns cobrint les 24 hores. Passar moltes hores en ambients mal il·luminats artificialment, pot generar mal de cap, migranya, irritació ocular, propiciar el càncer, etc. La revolució amb la il·luminació led, havia generat problemes pel seu mal disseny, ja que la seva llum blavosa, si no es matisa, té greus efectes per la retina dels nostres ulls. Actualment ja es poden trobar làmpades led que han corregit aquest efecte.

La quantitat i qualitat de la llum són aspectes molt importants a l’hora de dissenyar la il·luminació artificial. Dins de la qualitat hi ha nombrosos aspectes a tenir en compte, entre ells: l’índex de reproducció cromàtica: relació entre l’espectre electromagnètic de la llum artificial respecte al de la llum del sol i; temperatura de color: valor que identifica la tonalitat de la llum, que tot i ser blanca pot tenir més o menys intensitat.

Dissenyar segons les directrius de la bioarquitectura, implica dissenyar la il·luminació artificial tenint en compte els horaris que es faran servir principalment les estances, la durada de permanència en elles, etc. Per tant, buscant la millor il·luminació adequada al bioritme dels nostres cossos i que permeti tenir uns bons ratis d’eficiència energètica.

Radiació electromagnètica

Els camps electromagnètics estan formats per ones o radiació electromagnètica, que es pot propagar en l’espai amb doble component, magnètica i elèctrica. N’hi ha d’origen natural i artificial. Segons la longitud d’ona es classifiquen en: ones de radio, microones, raigs T, radiació infraroja, llum visible, radiació ultraviolada, raigs X i, radiació gamma. La llum, tant del sol com artificial, no deixa de ser radiació electromagnètica en longituds d’ona que els nostres ulls són capaços de percebre.

Fora del camp visible (entre 400 nm i 700 nm) els camps electromagnètics s’han fet servir per infinitats d’aplicacions, sobretot per a les telecomunicacions. La radio, televisió, radar, forn microones, telefonia mòbil, xarxes wifi, bluetooth, són exemples d’aplicacions quotidianes de les ones electromagnètiques. Es troben per tot arreu i els últims anys s’han vist multiplicades de forma exponencial, sense que s’hagi pogut concloure quins són els efectes que produeixen als essers vius. El què si que se sap és que els cossos absorbeixen aquestes radiacions, amb més o menys quantitat segons la intensitat, la durada i la part del cos exposada. Hi ha persones que han esgotat la capacitat de resistència i han esdevingut electrosensibles, és a dir, que amb el més mínim contacte amb fonts de radiació electromagnètica, pateixen els símptomes de vèrtic, mareig… Així mateix, sense que hi hagi símptomes, hi ha forces estudis que demostren la correlació entre l’exposició a camps electromagnètics i desenvolupament càncers. Els infants són especialment vulnerables, amb estudis que demostren que els seus cossos absorbeixen més radiació i afecta a capes més internes dels seus cossos.

És clar que les telecomunicacions han aportat grans avanços per a la societat i prescindir d’elles seria fer un pas endarrere. Però si que es pot fer servir la tecnologia que tenim disponible d’una forma més raonable i conscient.

Tot i que actualment hi ha raciacions electromagnètiques per tot arreu, les que tenen més efectes són les que generem nosaltres mateixos dins dels nostres habitatges, ja que la proximitat als emissors, en aquest cas, és un dels paràmetres principals a tenir en compte. Respecte les radiacions externes,es pot fer un estudi que permeti conèixer-les per prendre les mesures necessàries.

Dissenyar segons les directrius de la bioarquitectura, implica tenir en compte les radiacions electromagnètiques d’un indret, evitar al màxim les radiacions internes dels edificis i protegir els espais de descans, on es passa més hores.

L	M	X	J	V	S	D
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31